Matrimoni bolivià

En Juan Ignacio i la Gabriela vivien dignament en un habitatge de lloguer, a canvi d’una mòdica quantitat econòmica però sense el pertinent contracte, fins que van haver d’abandonar la vivenda perquè el llogater volia el pis per a la seva filla, que en breu havia de casar-se.
Després de cinc anys de residència a Catalunya, en els quals en Juan Ignacio ha estat treballant sense contracte laboral, i justament quan feia dos mesos que havien aconseguit els papers necessaris per residir legalment al país, la qual cosa semblava la porta d’entrada a una vida millor, aquest jove matrimoni bolivià es veu obligat a abandonar la serva llar i anar-se’n a viure a un pis compartit en no trobar un nou lloguer ajustat a les seves possibilitats monetàries.

Ara han de compartir un pis de 75 m2, on ocupen la cambra més gran, regentat per uns mafiosos, amb divuit sudamericans més. La Gabriela, embarassada del seu primer fill i amb la ferma voluntat d’integrar-se a la societat catalana, està indignada perquè els sudamericans que comparteixen el pis amb ells són molts (sis a cada habitació), posen la música molt alta, criden i beuen a totes hores begudes alcohòliques fins a emborratxar-se, es barallen entre ells, malmeten el mobiliari de la vivenda i destorben regularment el descans nocturn del veïns.